EL TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT A TORRENT HA DE SER UNA REALITAT
Des d’Units x Valéncia de Torrent ja proposàrem la gratuïtat del servici de transport públic a la nostra ciutat durant la passada campanya electoral i després de conéixer el pressupost que ha presentat l’equip de govern de l’Ajuntament i la liquidació d’ingressos ens ratifiquem en esta proposta i tornem a demanar que s’encenten les gestions per a que siga possible.
Segons Toni Vilar, membre de la gestora d’Units x Valéncia de Torrent, “el reclamar la gratuïtat del transport públic a la nostra ciutat no és una proposta ni molt menys destrellatada ni que puga provocar una pèrdua econòmica al nostre municipi, el mateix regidor d’Hisensa durant el ple de presentació de pressupost, va indicar que per la venda de bitllets es pensaven ingressar durant el 2008 només uns 40.000 euros, que dins d’un pressupost de 99 milions d’euros, suposa una partida quasi irrelevant.”
Des de la gestora d’UxV de Torrent, indiquen que la gratuïtat del transport públic ha d’estar unit a una potenciació d’este transport per a fer de Torrent una ciutat més habitable i sostenible, i ha d’anar acompanyat d’una reordenació de les línees, per a que arriben a tots els nuclis de població i al polígon, així com una adequació dels autobusos al servici prestat.
3/7/08
Un metro més d'humanitat (per segon any)
Fa exactament un any vaig escriure un article que va obtindre ampla difusió arreu la premsa escrita i les pàgines d’internet i que es titulava exactament Un “metro” més d’humanitat. En ell li demanava al recentment reelegit president valencià que acabava de jurar el seu càrrec posant la mà damunt de la seua Bíblia particular, un mínim de caritat cristiana per a rebre almenys, als familiars i afectats per l’accident del comboi de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana del 3 de juliol de 2006.
Tot i l’ampla difusió, estic convençut que el Molt Honorable President no arribà mai a llegir este article, com ningú dels altres que li han reclamat durant estos dos anys des de la tragèdia alguna aproximació a les persones afectades perque, sinó pel meu estrictament, sí per la gran quantitat de veus que li ho reclamaren, s’haguera commogut almenys una miqueta.
Al contrari de tot açò, Francesc Camps continua sense rebre a les víctimes, continua sense visitar Torrent, més encara, continua sense millorar de manera efectiva les deficiències de la fatídica línea 1. Està clar que la caritat cristiana que li reclamava i li continue reclamant, no ens tornarà a les persones que faltaren. Tampoc ho faran les millores en el servici de metro del que tantes persones fem us, pero pot ser sí, ajudaria anímicament als familiars i ferits d’aquell accident que encara tots recordem.
He de confesar que en la meua conciència personal no acabe d’entendre com dins de la pràctica política d’un president que jura el seu càrrec ab la seua Bíblia particular no pot entrar ni tan sols rebre a unes persones que el 3 de cada mes, des de fa ja dos anys, continuen demanant ser escoltats. Comprenc que no ha de resultar agradable, pero tots en la nostra faena, en el nostre dia a dia, hem de fer coses que no ens agraden. Dos anys són massa, i cada mes que passa, cada dia, cada minut, és un instant que pert vosté, senyor Camps, per a exercir com allò que és, el president de tots els valencians.
Miquel Àngel Gascón
Units x Valéncia de Torrent
Tot i l’ampla difusió, estic convençut que el Molt Honorable President no arribà mai a llegir este article, com ningú dels altres que li han reclamat durant estos dos anys des de la tragèdia alguna aproximació a les persones afectades perque, sinó pel meu estrictament, sí per la gran quantitat de veus que li ho reclamaren, s’haguera commogut almenys una miqueta.
Al contrari de tot açò, Francesc Camps continua sense rebre a les víctimes, continua sense visitar Torrent, més encara, continua sense millorar de manera efectiva les deficiències de la fatídica línea 1. Està clar que la caritat cristiana que li reclamava i li continue reclamant, no ens tornarà a les persones que faltaren. Tampoc ho faran les millores en el servici de metro del que tantes persones fem us, pero pot ser sí, ajudaria anímicament als familiars i ferits d’aquell accident que encara tots recordem.
He de confesar que en la meua conciència personal no acabe d’entendre com dins de la pràctica política d’un president que jura el seu càrrec ab la seua Bíblia particular no pot entrar ni tan sols rebre a unes persones que el 3 de cada mes, des de fa ja dos anys, continuen demanant ser escoltats. Comprenc que no ha de resultar agradable, pero tots en la nostra faena, en el nostre dia a dia, hem de fer coses que no ens agraden. Dos anys són massa, i cada mes que passa, cada dia, cada minut, és un instant que pert vosté, senyor Camps, per a exercir com allò que és, el president de tots els valencians.
Miquel Àngel Gascón
Units x Valéncia de Torrent
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
