Depen de tots

Dir que el 25 de novembre és el Dia internacional per a l'eliminació de la violència de gènere no és anunciar cap cosa no coneguda. Malauradament ens hem acostumat a omplir el calendari de dies per a la concienciació al voltant de diferents i diverses causes. I per si no ho recordem, els mitjans de comunicació ens martafallen l’enteniment quan arriba una d'estes commemoracions, al temps que les administracions públiques s'enfiten a repartir bosses ab adhesius, pins, díptics explicatius i tota classe d'atifells promocionals. Però en el cas que ens ocupa, la violència de gènere continua vigent, i segons les dades, ab un perillós creiximent. Per tant, tenim un problema.

El problema no és tindre assenyalats diferents dies al calendari ni assistir a les campanyes de repartiment d'adhesius i pins, ausades que tota pedra fa paret, el problema és que estos dies s'han convertit realment en dates per a netejar la conciència mentres que no dediquem els altres 364 dies a lluitar per la desaparició d'esta lacra social.

Enunciat el problema, cal anar a per les solucions, i en este sentit, des del nostre posicionament, les solucions passen per la dignificació, l'educació i els recursos.

Cal treballar per la definitiva dignificació de les dones, i això no passa simplement per una política de maquillatge de quotes, sinó per una autèntica equiparació de les persones. Cal formació integral, sensibilització, acolliment, però tampoc des d'una mal entesa caritat de caent paternal, sinó des d'una potenciació de la personalitat de cada una de les víctimes.

És necessari educar a les dones per a que abasten esta dignificació de manera que, entre altres coses, puguen i sapien dir prou al maltractador, però també cal educar als jutges, magistrats i fiscals per a que treballen per sentències no aigualides que ajuden a lluitar contra la impunitat i, com no, educar a la societat en general per a que no siga tolerant ab esta classe de violència, ni cap altra.

Al mateix temps les administracions han d'optar per la coordinació i apostar decididament per dotar de recursos estes accions, que facen eficaces les mesures de protecció i les polítiques socials per a lluitar contra les causes de la violència de gènere.

I naturalment, cal sentir a les víctimes dels maltractaments i a les associacions que treballen colze a colze ab elles, perque són les que s'entropessen cada dia ab la realitat. Esta és la nostra opció per una democràcia participativa, el nostre compromís per donar solucions reals als problemes reals.

Miquel Àngel Gascón