Símbols Electorals i La Política de l'Apanyet

Hi ha determinats símbols que ens ajuden a ubicar en quina època de l'any ens trobem. Si als carrers onegen les Senyeres no hi ha cap dubte que estem en Falles, Fogueres, Magdalena o alguna festa patronal. Si observem les palmes penjades en els balcons, ens trobem en la Setmana Santa. Si milers de llumenetes ens iluminen per la nit, hem de deixar pas a l'esperit del Nadal. I si els passos de vianants estan acabats de pintar, els bancs dels jardins polits, no hi ha ni un paper per terra, les inauguracions es multipliquen, i estan tapant els clots de les voreres, no hi ha cap dubte, estem en campanya electoral.

Els experts anomenen este fenomen simbòlic com el cicle polític, és a dir, el partit en el govern encamina totes les seues funcions per a que es vegen els resultats durant la campanya electoral, i dins d'esta estratègia està el deixar-ho tot net i lluent. Encara que en molts casos s'aproxima més a una Política de l'Apanyet perque no respon a un projecte de cuidar els nostres pobles i ciutats, sinó a les preses i corregudes perque tot aparega en perfecte estat de revista.

Els governants ens tenen acostumats a esta Política de l'Apanyet, encara que, estic convençut que les ciutadanes i ciutadans no es deixen entabanar per estes estratègies de l'últim minut. Estic convençut que la majoria apostaria per un model de ciutat, per uns projectes concrets i no per esta autèntica improvisació de cara a la galeria. Esta Política de l'Apanyet, esta venda de fum, esta creença de fe en la imatge és l'estratègia dels partits majoritaris, que al remat resulten equiparables i intercanviables per molt que els seus líders estiguen lliurats a la confrontació i a la crispació, a l'hora de fer política real, política del dia a dia, ens trobem de morros en la seua maquinària mediàtica d'imatge per damunt de les solucions que vol la societat.

Davant de les eleccions hem de reflexionar si vertaderament ens deixem arrossegar per la Política de l'Apanyet o per la Política Real, per la continuitat d'una maquinaria de la que afirmem que estem farts i que tots són iguals, o per una política renovada, arrelada en la realitat, pròxima als ciutadans i ciutadanes i que aporte solucions i projectes quotidians i no a soles enfocats que cada 4 anys demanar el vot. Jo trie la renovació, trie Opció Nacionalista Valenciana-Units x Valéncia.


Miquel Àngel Gascón

(Candidat al Congrés per Opció-Units x Valéncia)